Darrerament, l’autoconeixement gaudeix de molts altaveus que el situen com un factor clau en diferents àmbits vitals i professionals com son:
- L’educació emocional.
- La gestió dels conflictes.
- La gestió de les pròpies motivacions que ens donen, al seu torn, el sentit de les nostres accions.
- Ordenar les nostres prioritats, sobretot en moments de saturació.
- La comprensió de com funcionem: des dels nostres automatismes fins a com li traiem o podem treure profit a les nostres qualitats.
- Identificar, observar i desenvolupar el nostre potencial.
- Comprendre què és el que no és propi del que pertany a les «exigències i demandes socials» per saber el que realment volem.
- Acceptar i elaborar el nostre propi dolor.
- Desenvolupar habilitats socials, personals, creatives per al nostre propi benestar.
- Millorar les nostres relacions personals.
- Atrevir-nos a obrir finestres que ens portin a descobrir noves facetes o anhels de nosaltres mateixos o nosaltres mateixes.
Probablement hi hagi molts altres beneficis de l’autoconeixement i de fet m’encantaria que m’ajudéssiu a fer més llarga la llista. Encara que, comencem pel principi … com definir l’autoconeixement? Jo el defineixo com un procés de comunicació amb una mateixa o un mateix que permet obtenir informació qualitativa i rellevant de la pròpia persona per adonar-nos de coses, de com les interpretem i activar, si cal, determinats elements per sentir-se millor.
Aquest procés de mirar cap a dins difereix molt de mirar-se al melic. Mirar-se el melic només necessita de mirar-se a la superfície, sense aprofundir, perquè no és el que es busca en realitat. Qui es mira el melic generalment és perquè té més aviat una necessitat de justificar el que li està passant, buscar un perquè o una excusa i crear-se un judici per alleugerir una determinada situació incòmoda. I sovint, responsabilitzarà al seu entorn del seu patiment perquè no tracta de trobar les seves pròpies responsabilitats i, per la mateixa raó, rarament buscarà ajuda externa. O bé acabarà per concloure que per més que faci res canviarà significativament pel que no val la pena buscar més elements que poguessin, en alguna mesura, crear una significativa diferència respecte al que li passa. Dit d’una altra manera, pot ser que es recreï en la seva pròpia frustració.
L’autoconeixement no vol dir tampoc garantia que les coses canviïn tal com un o una s’esperaria. L’autoconeixement permet racionalitzar, des de la tendresa, la pròpia experiència per redimensionar els elements que han dolgut i que no s’han pogut col·locar, adequadament, en el nostre propi ésser. És a dir, vol dir ampliar la percepció del que sents, penses i fas i et passa al voltant per poder identificar determinats estats i activar els recursos que estan al teu abast per actuar amb més coherència. A major coherència amb ella mateixa o amb si mateix, menys dissonància cognitiva i, per tant, major tranquil·litat personal.
Però per poder rebaixar o saber portar la nostra dissonància cognitiva necessitem passar per una revisió, amb distància, dels conflictes del present, comprendre quanta càrrega del passat arrosseguen o quantes expectatives generem i que ens frustren respecte al nostre futur. Hem de ser capaços de comprendre on comencen i on acaben les nostres responsabilitats amb nosaltres mateixos i nosaltres mateixes i amb els que ens envolten. Hem d’aprendre a escoltar-nos d’una altra manera que el del que ens porta a fer-nos les mateixes preguntes per arribar a les mateixes respostes. I aquí no hi ha melic que respongui.
Els éssers humans tendim a buscar certeses que ens donin un centre que ens faci sentir forts quan, en realitat, cada etapa vital ens convida a noves incerteses i a nous reptes. L’autoconeixement és el que ens permet retrobar-nos amb les nostres pròpies inquietuds, reconèixer tant els nostres ressorts automàtics com les nostres qualitats i aptituds per domar-los. L’autoconeixement ens permet comprendre’ns millor i per tant, acompanyar-nos millor. I no hi ha millor garantia per sentir-se bé i acompanyar-te a tu mateix o a tu mateixa que el conèixer-se a fons sense duresa.
I sí, no sempre és còmode aquest camí. Però sens dubte és el que t’ofereix més garanties perquè és propi i intransferible, encara que per a això, a vegades, sigui necessària ajuda externa. Perquè, al cap i a la fi, amb qui te’n vas a dormir, camines i et vas a dormir cada dia és amb tu mateix o tu mateixa.
Així que, si tens por de tu mateix o de tu mateixa i et negues a conèixer en totes les teves possibilitats veuràs que tens un bon melic, però si ets valent i honest aniràs a l’aventura de conèixer-te per trobar els tresors que amaguen el que fins ara eren pedres al camí, decidiràs deixar anar el que et fa mal o plantar-li cara als teus fantasmes. Decidiràs viure, però amb lletres majúscules, abraçant i bregant amb tot lo bo, lo dolent i el que és estrany.
Comentarios recientes