Ser sensible no hauria de ser problemàtic si sapiguessim cuidar-nos. Gràcies a la sensibilitat es fan obres d’art que podem gaudir, es generen vincles d’amor,de generositat, d’empatia i podem desenvolupar la solidaritat i atendre allò que ens és preuat.
El problema no és ser sensible, el un problema és estar en un context que enfatitza i sublimina valors que van en contra de la sensibilitat.
En la societat de l’espectacle i l’entreteniment, lo sensible es dilueix amb sensibilitat marquetiniana. És més fàcil marcar punts amb elements frapants que intentar entendre la bellesa o el dolor. Entre altres coses perquè, per comprendre necessites elaborar les emocions i els sentiments, i, per això, es requereix temps. En temps d’immediatesa, l’adaptació continua a canvis tecnològics, socials i ambientals, requereix d’un temps per a la comprensió d’allò que ens toca, ja sigui en sentit positiu com negatiu, i fins i tot per allò que ens deixa indiferents. Es necessita doncs d’un temps d’observació pròpia. També requereix molta voluntat i de certa valentia.
Deixar de mirar cap a fora i reconèixer-se en la pròpia sensibilitat sense que ens faci por, per abraçar-la, comprendre-la, saber posar-la a favor teu, malgrat les renúncies, les decepcions i sorprenents que comporta és, en definitiva, responsabilitzar-se de qui ets, com ets i com vulguis sentir’t o estar.
Començo a tenir una petita idea de què està feta la meva sensibilitat, encara que estic convençuda que em queda molt per descobrir i molt per desenvolupar-la. I també em començo a saber com cuidar-la per deixar de fer-me mal.
En més d’una ocasió, abans de començar un procés d’acompanyament, els meus clients em diuen que els espanta començar-lo perquè no saben què poden trobar-se dins o tenen por de veure coses que no els agraden d’ells mateixos o d’elles mateixes.
El cert és que tots i totes som maravellosament imperfectes i alhora treballem recursos, valors i una sensibilitat que, o bé, no sabem que tenim o bé la temem per por a que es pugui veure que no anem amb acord amb allò que hi ha, a desentonar o destacar respecte el nostre context familiar, social o laboral.
Aprendre a estimar la teva pròpia sensibilitat és també reconèixer el que et fa dubtar de la mateixa, a dir no a allò que et nega, a treure a passejar allò que t’ha avergonyit però que, de sobte, t’adones que té valor. Aprendre a què et rellisquin les actituds d’altres que fins fa res t’espantaven o t’alteraven, en definitiva, en dir no per dir-te si i acceptar-te, sense més, sense necessitat de reivindicar-te, sense renunciar al que sents.
Estimar la teva sensibilitat significa cuidar-te, saber quan et sents en el teu propi centre i què és el que t’allunya d’ell per recuperar-lo. Estimar la teva sensibilitat et permet gaudir de tot allò que t’aporta i aportes amb ella.
Comentarios recientes