Alexandra
Farbiarz
Mas

Soluciones para el bienestar personal y la sostenibilidad

La contemplació és un acte que permet una observació amb aparença passiva del que estem observant. Dic aparença passiva perquè, a priori, no suposa cap esforç. Però, paradoxalment, vivint en un món sobre estimulat, hi ha moltes persones que estar en estat contemplatiu els resulta molt difícil … perquè ja no saben estar sense estar atenent en moviment o en un moviment ràpid a alguna cosa o algú.
Un estat de quietud no significa necessàriament estar en un estat passiu. Al contrari, la contemplació implica estar molt actiu en un present que requereix rebaixar ritmes i tensions per passar a una observació relaxada i alhora activa.
La contemplació ens porta a poder observar un estat de coses, un mateix o una mateixa, un paisatge, una obra d’art, o veure passar la gent des d’un banc d’un parc sense altra intenció que la d’observar. És una forma que ens porta al famós estat del «aquí i l’ara».
En una societat que reclama la constant acció com a forma d’estar a la vida per ser productius, per tenir la sensació de no perdre el temps, perquè res se’ns escapi, l’estat contemplatiu sembla no estar de moda o fins i tot s’arriba a menysprear les persones que sembla que estiguin en aquest estat de forma més evident.
No obstant això, la contemplació em sembla cada vegada més necessària per diversos motius:
  • La contemplació ens permet relaxar la ment. Com més relaxada està la ment, més capaç és de prendre decisions des d’un lloc de serenitat en el qual es pot avaluar millor tot allò que està en joc en una determinada situació.
  • La contemplació ens permet poder observar millor els matisos, els detalls dins d’un marc global d’allò que observem. En oposició, quan observem massa ràpidament caiem fàcilment en automatismes que fa que ens saltem passos o elements importants d’allò que vivim.
  • La contemplació ens permet fer una actualització inconscient de tot un seguit de coses que hem elaborat durant dies o fins i tot anys anteriors sense que ho forcem. Efectivament, en estats de contemplació, de cop i volta ens adonem de coses o se’ns encén la bombeta sobre coses que no sabíem abordar en un moment donat quan ho intentàvem, una i altra vegada. La contemplació pot ser doncs un lloc de ressorgiment.
  • La contemplació pot ser també un lloc on desenvolupar l’acceptació d’allò que més ens dol, però sense arribar a patir. El poder observar experiències des d’una observació tranquil·la podem elaborar millor les nostres frustracions, les coses que no entenem tant de nosaltres mateixos i nosaltres mateixes, com de les que ens envolten. I a partir d’aquesta acceptació podrem elaborar estratègies probablement molt més encertades que des de la impaciència.

 

Em preocupa que la contemplació estigui tan poc valorada actualment quan la sobreactivitat mental es genera per pressió social i per la immersió de dispositius digitals que, siguem francs, poques persones saben gestionar com ho certifiquen cada vegada més estudis. I no només es tracta dels nadius digitals. Només cal pujar a un autobús per veure com la majoria de la gent s’entreté o treballa darrere d’una pantalla o entrar en un restaurant i comprovar que en moltes taules les persones que les comparteixen estan cadascuna mirant el seu mòbil o comprovar quants pares i mares són al parc mirant el seu mòbil i mirant per sobre d’ell què fa el seu fill o filla.
Per la mateixa raó, no és d’estranyar que en paral·lel s’hagin desenvolupat tants retirs contemplatius o de pràctiques relacionades amb el cos. Perquè sentir-nos el cos és també una forma de contemplar, de sentir-nos presents.
Així que preguntar-se quant de temps fa que no et dediques a contemplar també pot ser un indicatiu de la teva qualitat de vida, del teu saber estar amb tu mateix o tu mateixa, de parar-te a observar el que hi ha i no estar sotmès constantment al que hauria de ser per poder avaluar de forma més realista i amb consciència dels elements que existeixen en la teva realitat.
Contemplar no és estar a la lluna de València, és observar serenament i amb una alerta relaxada. Contemplar ens porta a posar distància a la nostra acció i poder valorar-la des d’un lloc més encalmat, la qual cosa ens pot generar més seguretat i efectivitat en les nostres eleccions.