Els canvis més significatius són els que caminen, els que no són fàcils d’abordar perquè guarden en si grans desafiaments que acostumem a disfressar de moltes maneres.
De vegades les disfresses són excuses, justificacions que poden ser sens dubte certes però que de vegades ens impedeixen veure altres possibilitats, de vegades és la manca d’autoestima, la queixa, el no donar-nos permís, el fer d’un somni tan gran que oblidem com posar-nos petites fites que ens permetessin fer més possible allò aparentment impossible, de vegades és la manca de definició, de vegades és perquè, simplement no és el moment perquè altres responsabilitats ens ho impedeixen i llavors es tracta de ser pacients.
També hi ha salts quàntics però la vida és com l’art … la inspiració t’agafa treballant… o reposant després d’haver treballat o per un bon accident treballant.. i, a vegades, també cal dir-ho per una bona patacada que ens obliga a fer un replantajament vital important que requereix de molta feina.
Sens dubte els canvis imaginats són els més fàcils perquè el cap va molt de pressa, però baixar-lo a la realitat costa més, ens mostra els límits físics que la imaginació pot no tenir presents. És per això que, quan caminem els nostres reptes i dificultats podem adquirir la consciència necessària per obrir noves etapes i deixar enrere el que ja vam superar. Baixant del cap als peus.
De vegades el viscut ens deixa un sabor amarg, o un gust desconcertant, no entenem el que ha passat. A vegades hem passat per moments de mel i de sobte l’acidesa ens arriba de l’estómac a la gola.
Tot i així també els nostres passos ens donen bons moments. Repesca’ls de la teva memòria quan facis balanç d’aquest any. Pot ser el somriure d’un desconegut en un transport públic o esperant en un semàfor o a la cua d’una botiga, la complicitat de qui no t’esperaves en un moment donat. Pot ser que, de sobte, t’adones que un conegut es va convertir en un amic, que ja no et baralles tant per coses que abans et treien de polleguera i ara et rellisquen, pot ser una trucada inesperada o que t’has permès mimar-te i cuidar millor. Pot ser la calor dels amics de sempre o dels que han començant a ser part del teu jardí afectiu.
Agraeix tot el que hagis pogut caminar … el que hagis après sempre serà teu i formarà part del teu maletí d’experiències i eines per als propers moments, reptes del que la vida ens proposa i ens disposa i del que ens agradaria viure des dels nostres anhels.
Feliç 2018, ple de PAU, AMOR, ALEGRIES i SALUT!
Comentarios recientes