M’acullo al mirall de la natura perquè és la que ens acull, ens protegeix i ens fa ser també part d’ella, si bé l’hem descuidat i maltractat tant que les properes generacions hauran d’afrontar reptes dels que desconeixem l’abast que poden assolir, tot i els reiterats avisos de la comunitat científica des de fa més de cinc dècades.
Un ecosistema com més divers més riquesa suposa i, sobretot, assegura més l’estabilitat del seu propi medi. I en el personal i el social això també s’aplica.
Efectivament, com més capacitat tenim d’abraçar la diversitat, també comptarem amb més eines per poder desenvolupar i desplegar les nostres habilitats personals i socials per a qualsevol àmbit de la nostra vida.
Proposo un petit repertori dels sentits i valors que acompanyen i conformen, alhora, l’abraçada de la diversitat:
- El sentit de l’humor. Com més diversitat som capaços de percebre més capacitat de relativitzar i de riure’ns de nosaltres mateixos i de la resta des d’una perspectiva àmplia, perquè l’humor pot ser tan universal com cultural. Però el que està clar és que el riure i el somriure obert i sincer és el que més escurça la distància entre les persones a més de ser un gran relaxant natural.
- El sentit de la inclusió. Quan som capaços de donar-li valor a la diversitat podem intercanviar més, enriquir-nos els uns dels altres i incloure aquelles diferències que som conscients que tenim però que, al seu torn, ens permeten reconèixer i dur a terme processos d’inclusió que surten molt més a compte que segregacions socials que la història ens ha demostrat que fan mal a qualsevol societat.
- El sentit de l’escolta activa. És un dels pilars de tota la resta dels sentits. L’escolta activa requereix de presència, de saber reconèixer els prejudicis propis com els aliens, un procés que suposa grans aprenentatges perquè ens obre al que és i no només al que volem que sigui o hauria de ser. L’escolta activa és un exercici d’atenció que va més enllà dels propis gustos i que ens obre a noves experiències i a exercir les nostres capacitats més enllà dels nostres interessos per trobar-ne de nous o intercanviar parers i fins i tot ens porta a sinergies que de vegades no som ni capaços d’imaginar. Perquè al caminar ens trobem amb coses inesperades que, si sabem escoltar-les, poden portar-nos a ampliar els nostres horitzons.
- El sentit de la curiositat. Només des de la curiositat podem endinsar-nos en aprenentatges conscients que ampliïn la nostra capacitat d’apropiar-nos de la riquesa que ens ofereix la diversitat, de desenvolupar un esperit crític i plantejar-nos noves preguntes davant els reptes que ens proposen les dificultats associades a la diversitat. Sense curiositat no hi ha tampoc desenvolupament de la creativitat, una habilitat cada vegada més demandada a nivell professional i molt necessària en la vida en general.
- El sentit de la tolerància. La diversitat no és acollida per tothom perquè com a éssers gregaris hi ha qui tendeix a témer la diferència. No obstant això, desenvolupar la tolerància és un exercici que s’hauria d’entendre com un actiu de qualsevol societat. La intolerància costa molt més en termes socials, però també en termes econòmics. Les societats on la intolerància creix estan associades a contextos de crisi i no és per casualitat. No obstant això, també és en els contextos on hi ha hagut més intercanvi cultural que han emergit els períodes més prolífics de moltes societats.
- El sentit pragmàtic. Anar en contra de la diversitat no és molt pragmàtic per la senzilla raó que comporta una escalada de conflictes que surt molt més car que aprendre a treure-li partit a la diversitat.
- El sentit relacional. Comprendre la diversitat, estudiar el que ens és aliè ens convida també a relacionar-nos de maneres diferents, la interculturalitat ja sigui dins de la pròpia societat com amb altres cultures ens obre a experiències relacionals diferents que ens fan créixer com a persones de forma especial perquè ens situen en un altre prisma relacional. Quan, per exemple, es fan intercanvis estudiantils les persones solen descobrir facetes de si mateixes que no havien sentit fins al moment perquè, simplement, les relacions que tenen no tenen res a veure amb les coordenades culturals i emocionals a les quals s’està acostumat. I això obre tant les ments com els propis horitzons.
- El sentit comú. Obrir-se a la diversitat és acceptar l’alteritat dels éssers humans, és reconèixer diferents naturaleses humanes dins de la pròpia gran família humana. Quan som capaços de reconèixer-nos en la diferència també som capaços de reconèixer allò que tenim en comú. Fer aquest exercici ens permet allunyar-nos de prejudicis fàcils i d’estereotips falsejats per interessos que poc tenen a veure amb el sentit comú, encara que, reconeguem-ho, de vegades, sol ser el menys comú dels sentits. És per això que convé exercitar-… perquè a tots ens convé.
Les conseqüències de l’abraçada a la diversitat són òbvies: es desenvolupen habilitats socials i personals com l’agilitat mental i l’esperit crític, s’aprèn a relativitzar i alhora a generar un criteri més contrastat i, a més, es contribueix al benestar social. El valor afegit de la diversitat, com hem vist és ampli.
Qui nega la diversitat nega la vida. De la mateixa manera que en la natura cada vegada que es perd una espècie perdem oportunitats, si neguem la diversitat humana tendim a la negació de l’altre que és tan ésser humà com nosaltres mateixos. Educar-nos en la diversitat no només és un actiu, sinó una forma d’enriquiment únic que ens fa més humans i ens acosta més a la realitat de les nostres pròpies natures: tant la que ens sosté de peu com la que ens envolta i ens dóna la vida. I convé que tinguem cura a les dues si volem que les generacions futures visquin decentment.
Comentarios recientes