Per què les persones reaccionem de manera diferent davant els conflictes? Per a què entrem en determinats conflictes i, en canvi, en altres ocasions els evitem, en altres ens deixa indiferents i, en altres, fins i tot ens fan somriure? Els ressorts pels quals reaccionem i actuem depenen molt de les experiències mitjançant les quals construïm la nostra pròpia forma d’entendre el món.
Com partim de diferents experiències, la nostra sensibilitat s’activa d’una manera o d’una altra. El que per a uns és evident, per a altres poden ser quimeres. I és llavors quan poden començar els conflictes perquè cadascú confereix un valor diferent a un mateix fet, en funció de la pròpia biografia i de les ferides que hem patit i no hem sabut cicatritzar. Perquè, certament, hi ha ferides que arrosseguem des de fa anys, algunes de les quals requereixen d’un treball personal per poder sanar. I després hi ha els conflictes associats amb la novetat, amb esdeveniments als quals no estem acostumats i tampoc sabem com tractar. La veritat és que el no saber i la incertesa ens acompanyen sovint, però no ens donen moltes eines educatives per poder afrontar amb més recursos i tranquil·litat.
En realitat, quan sentim viure un conflicte és perquè volem donar sortida, claredat i cabuda a les nostres pròpies necessitats. I aquestes, com ja hem vist, són diferents per a cada persona perquè partim de llocs i històries diferents per solucionar una cosa que ens incomoda, ens fa mal, reclamem, desitgem o rebutgem.
Quan tractem de vehicular les nostres necessitats i no ens sentim acompanyats, és quan poden manifestar-se els conflictes. La capacitat de resolució i el grau de malestar o de resiliència i les derivades que es generen en un conflicte dependran del nostre propi autoconeixement, de com regulem la intensitat amb la que vam viure el conflicte i de la nostra pròpia capacitat de comprensió. I part d’aquesta comprensió vindrà, també, del grau d’informació i capacitat crítica que disposem.
En aquest cas, per capacitat crítica s’entén, en primer lloc, la pròpia autopercepció i qüestionament dels propis aprenentatges, els valors que projectem més enllà de les nostres intencions, les valoracions sobre determinats fets i persones que hem construïts, precisament, a través d’ la nostra pròpia història. En segon lloc, hi ha la capacitat crítica sobre el nostre entorn a l’hora d’avaluar el que està succeint, el que creiem i el que fem amb el que és socialment més habitual, el que no vol dir que sigui, necessàriament, el més normal.
Com identifiques quines són les teves necessitats? Saps distingir-les de les teves pulsions, d’aquests «automàtics» que són el crit de la necessitat, però no la necessitat en si mateixa? Què prioritzes a l’hora d’afrontar els conflictes que vius? Què necessites per poder aclarir les teves necessitats?
Existeixen diferents tipus de necessitats i en funció de cadascuna d’elles els estressors i conflictes associats seran diferents. També es viuran d’una manera o altre segons el bagatge personal ja que es disposaran d’uns determinats recursos i capacitats.
Agafem la piràmide de Maslow. A la base de la piràmide trobem les necessitats bàsiques, la fisiològiques, les que ens permeten viure com respirar, menjar o descansar. En segon lloc, les necessitats que ens confereixen seguretat com ho és una llar, una feina, determinats recursos, la salut, la família. En tercer lloc, trobem les necessitats d’afiliació com l’amistat, l’afecte o la intimitat sexual. En quart lloc, hi ha les necessitats relatives al reconeixement i que van des del propi auto-reconeixement, a la confiança, al respecte i a l’èxit. I finalment, a la part alta de la piràmide, trobem la necessitat d’autorealització com és la creativitat, la moralitat, l’acceptació dels fets, la capacitat resolutiva, la manca de prejudicis.
No cal dir que els conflictes més dolorosos es donen quan la base de la piràmide no està assegurada. En context de crisi econòmica com el que estem vivint actualment, moltes persones han hagut de viure conflictes associats amb la desocupació i tot el que això comporta.
D’altra banda, els conflictes que vam replicar derivats de les nostres relacions familiars són un clàssic.
També resulta rellevant fer notar que hi ha una greu crisi ecològica que està posant en perill la base de les necessitats humanes. Per exemple, la contaminació atmosfèrica està intoxicant l’aire de les grans ciutats i, al seu torn, causant o agreujant problemes de salut.
Què passa llavors amb aquelles necessitats que es donen a partir del segon i tercer esglaó? Què ens crea conflictes quan es manifesten en els nostres afectes o en el que sentim com una falta dels mateixos? Quines necessitats estan en joc quan busquem la nostra pròpia auto acceptació o l’acceptació dels que ens envolten? Com ens sentim quan necessitem alguna cosa i ens sentim capaços o no d’aconseguir-ho? Què ens mou quan necessitem allò que creiem merèixer i no passa? Quines necessitats no cobrim quan allò que va passar no ho hem elaborat i ens torna cada vegada que hi ha alguna cosa que ho associem amb això? Aquestes són només algunes preguntes en relació a les necessitats. En funció del teu propi camí, les preguntes que puguin tenir sentit per a tu poden ser unes altres de ben diferents.
Convé també distingir entre les necessitats manifestades en un conflicte de les necessitats que posem en joc darrere del conflicte presentat (o representat segons es miri). És per això que de vegades els conflictes semblen jeroglífics. Ens adonem que parlem d’alguna cosa quan en realitat darrere s’amaga un altre tipus de conversa, o, molt probablement, una no conversa que es necessita parlar i que es disfressa amb un altre conflicte que resulta més abordable per als que són a la «baralla».
En un món tan canviant, els desafiaments i els conflictes que es donen de manera tan ràpida, fan que sovint les persones no puguem «pair» les nostres pròpies experiències, i ens perdem entre les nostres necessitats i les dels altres o fins i tot entre les que se’ns proposen i que, en realitat, són d’altres o pròpies d’un imaginari col·lectiu vehiculat per la publicitat, pel·lícules, etc. Per tant, és urgent abordar l’aprenentatge d’un bon autoconeixement, per identificar bé tant les nostres necessitats com els nostres recursos per comprendre els nostres propis conflictes o aquells que ens acompanyen, encara que no els hàgim triat. D’aquesta manera, probablement, viuríem molt millor les diferències amb les que convivim diàriament.
El conflicte és, doncs, consubstancial a l’ésser humà. I el conflicte no és només amb l’altre, els altres o la societat, sinó, també amb nosaltres mateixos. Educar-nos en la comprensió d’allò que se’ns dispara ja sigui a nivell emocional, mental com corporal, ens ajudaria a graduar la nostra comprensió del món tant a nivell individual com a nivell grupal, d’equip, organitzacions i de comunitat. Educar-nos en la presa de consciència dels nostres propis conflictes també ens capacitaria per al nostre propi benestar i desenvolupar l’empatia, i per tant, la solidaritat.
Comentarios recientes