Alexandra
Farbiarz
Mas

Soluciones para el bienestar personal y la sostenibilidad

La por és un mecanisme consubstancial a l’ésser humà per mantenir-se viu ja que es dispara en situacions de perill per a la nostra supervivència.
Malgrat això, quan ens bloqueja, ens frena, ens immobilitza o ens genera pensaments i sentiments repetitius que no ens ajuden, és quan la por ens condueix a perpetuar dinàmiques que ens impedeixen créixer i assolir fites de benestar.
La por adopta moltes formes. La podem vestir de prudència per justificar perquè no adoptem determinades decisions. A vegades, ens deixa muts perquè ens avergonyeix tenir por precisament en determinada circumstància. Algunes persones la disfressen d’actituds i formes convencionals per por de sentir-se rebutjades i per evitar que es coneguin els seus desitjos íntims. Altres vegades es parapeten en actituds immobilistes que justifiquen amb frases fetes: «sóc així», «si així he estat fins ara és perquè ja em va bé» etc. Afirmacions que amaguen, en realitat, l’autonegació.
Segons com la por ens fa fugir. Evitem sistemàticament converses pendents o situacions que ens encongeixen l’estómac i el cor per tal de no afrontar els canvis que comportaria enfrontar-nos a elles.
El paradoxal és que com més posterguem mirar de cara les nostres pors, per molt que pretenguem ignorar-les, van ocupant cada vegada més espai en la nostra vida, en el nostre present.
Els canvis seran positius en la mesura que ens alliberin i ens capacitin per endinsar-nos per aquest camí en què la por ens impedeix caminar. És cert que ens generen incerteses perquè no sabem amb certesa els resultats que obtindrem. A més, canviar implica renunciar a creences que ens sostenien o protegien de les nostres pors, en fals. De vegades, també impliquen dolor, bé perquè deixem anar coses que crèiem irrenunciables, bé perquè ens suposa un esforç que per moments és impossible saber si valdrà la pena. Però la val, estem avançant des de i per a nosaltres mateixos.
Com acompanyant de processos de canvi personal i professional, i també per experiència pròpia, comprovo que quan s’afronten els canvis conscientment, el nostre potencial, tantes vegades reprimit, es transforma en creixement. És cert que durant el procés de canvi és habitual sentir por perquè estem enderrocant murs interns. Però és sempre una oportunitat per revisar de manera fructífera la nostra existència, per desprendre’ns de creences que ens limiten, per prendre decisions fermes i plenes de sentit, i per passar a l’acció. Renunciar a la por sempre ens condueix a una major confiança, lleugeresa i autoestima.